Girona (ACN).- La Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm) demana set anys i mig de presó per Abdelghafour L., acusat d'un homicidi en grau de temptativa per apunyalar un jove en una discoteca a Lloret de Mar. El ministeri fiscal demana sis anys de presó pel mateix delicte. Els fets van passar la matinada de l'1 d'agost del 2008 quan l'acusat, de nacionalitat holandesa, va clavar ganivetades a un compatriota arran d'una baralla a l'interior de la discoteca. La víctima va rebre dues punyalades a la zona del pneumotòrax i va quedar greument ferit. Va haver de ser atès d'urgència a l'Hospital Comarcal de Blanes perquè una de les ferides li va afectar un pulmó.

Barcelona (ACN).- La Generalitat ha fet arribar una carta a la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm) en la qual nega l'ampliació dels horaris dels locals d'oci nocturn i al·lega que ja va respondre favorablement a aquesta petició el passat mes de maig de l'any 2007. En la carta però, s'informa a la Fecasarm que la seva demanda s'ha traslladat al Departament d'Interior. Els empresaris, així, no perden l'esperança que amb vista a aquest estiu es permeti obrir els locals fins més tard. Fecasarm recorda que les previsions turístiques d'enguany no són bones i creuen que si Govern reconsidera la seva postura 'seria una bona forma' d'afrontar el descens de facturació previst.

El secretari general de la Fecasarm, Joquim Boadas, ha explicat que en tots els casos en els quals exerceixen d'acusació popular demanaran la pena màxima prevista per la llei. 'Són accions que creen mala imatge i desprestigien el sector', ha afirmat Boadas que vol que la petició d'indemnització segueixi com a 'element dissuasori' per les persones 'que van als locals a fer altres coses que no sigui divertir-se'

La trentena de pubs, discoteques i locals d'oci nocturn de Calafell (Baix Penedès) han tancat aquest dilluns a la nit com a protesta per la denegació del Govern d'ampliar horaris aquest estiu. Uns cinquanta empresaris de Calafell, el Vendrell, Torredembarra i altres localitats turístiques properes han tancat els seus locals per muntar un 'botellón' al carrer, amb pancartes reivindicatives. Prop de 4.000 locals de poblacions turístiques catalanes, és a dir, tots els que es veuen afectats per la negativa, han estat cridats a tancar aquesta nit, després que no s'hagi arribat a cap acord amb el Govern. L'acte central de la protesta s'ha fet a Calafell. El sector no descarta mobilitzar-se a l'agost.

'Amb la denegació es potencia el botellón'. Aquesta ha estat la frase més repetida pels empresaris que s'han concentrat al cèntric carrer Monturiol de Calafell. El seguiment d'aquest tancament patronal ha superat el 90% a Calafell, el Vendrell i Torredembarra, i en poblacions turístiques de l'Alt i Baix Empordà.

Les xifres de seguiment han estat més altes en aquells municipis que registren 'més facturació' en el sector de l'oci nocturn i, en conseqüència, 'més indignació', segons ha explicat el secretari general de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm), Joaquim Boadas.

Han tancat el 70% dels locals a Salou -una població que gaudia d'horari ampliat, fins a l'any 2005-, mentre dues capitals, com ara Tarragona i Barcelona, el seguiment ha estat molt més baix, just el 50%. És el quart any consecutiu que el sector de l'oci nocturn rebutja la denegació d'ampliació dels horaris.

Segons Boadas, la negativa impedirà la contractació d'uns 6.000 treballadors -quan amb els llocs de treball indirectes es podria fer un 'gran favor' a la llista d'aturats-, i els negocis deixaran d'ingressar uns 20 milions d'euros -partint que són 4.000 locals, durant 90 nits i a raó de 50 euros de pèrdua.

Aquesta xifra, però, és 'simbòlica' i les pèrdues reals serien molt més elevades, alerta Boadas. A part, el sector recorda que acaba de patir una davallada important a causa de la crisi -de gairebé el 50% en la facturació, i del 40% en afluència de públic-, cosa que encara fa 'més necessari' algun tipus d'ajut.

La federació, però, sobretot denuncia que els locals de Catalunya queden en desigualtat de condicions respecte a altres punts de l'estat espanyol, i que les comarques tarragonines són les més afectades per la seva proximitat amb la Comunitat Valenciana, on les activitats d'oci nocturn tanquen molt més tard.

Greuge comparatiu en l'horari de tancament 

A València, els locals poden arribar a tancar a dos quarts de vuit del matí, el que representa 2,5 hores més d'activitat en comparació als locals catalans, segons alerta Boadas. Discoteques, sales de ball i sales de festes, tanquen a les cinc de la matinada, i fins a les sis quan és cap de setmana o vigília de festius.

Per a bars, bars musicals i restaurants, l'horari màxim de tancament és a dos quarts de tres, i poden allargar-lo fins a les tres en cap de setmana. La proposta de la federació és que els horaris de tancament de bars i restaurants s'ampliï trenta minuts, i que discoteques i sales de festa tanquin una hora més tard.

El secretari general afegeix que, vist com els horaris ampliats funcionen a altres punts de l'estat espanyol, això desmunta l'argument que dóna la Generalitat a l'hora de denegar l'ampliació d'horaris, que és evitar que s'alteri la bona convivència de la població. 'L'argument cau pel seu propi pes', afirma Boadas.

Boadas creu que la solució passaria perquè els delegats territorials reconsideressin la seva decisió, però davant la 'manca de voluntat política', afirma que proposarà un tancament a ple estiu, cosa que podria afectar més de 3 milions de clients. 'No demanem diners, sinó més hores de feina', conclou Boadas.

L'ampliació d'horaris a l'estiu havia estat sol·licitada per a un total de 67 localitats de Catalunya que, segons la federació, poden tenir la consideració de municipis turístics: 25 són de Girona, 18 de Barcelona i Catalunya Central, 10 de l'Alt Pirineu i Aran, 8 del Camp de Tarragona, i 6 de les Terres de l'Ebre.

Aquest dilluns a la nit, dels 22 bars nocturns i pubs que hi ha a Platja d'Aro (Baix Empordà) ben pocs estaven oberts. Molts d'ells tenien les portes barrades i lluïen un cartell explicant-ne el motiu: protesta del sector. I és que la majoria -un 80%- dels locals de Platja d'Aro s'han sumat a la protesta impulsada per la Federació Catalana d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm). En resposta a la denegació horària que els ha fet el Govern, els propietaris del sector han decidit tancar en bloc per fer sentir la seva veu.

El president de l'Associació de Bars de Platja d'Aro, Marcelo Amoroso, ha indicat que els empresaris només demanen 'poder treballar més' per compensar les pèrdues que acumula el sector. 'El mes d'agost ens obliguen a tancar a les dues de la matinada entre setmana; això és inadmissible', ha declarat.

La intenció dels empresaris és que, durant els mesos d'estiu, se'ls permeti abaixar persianes a les tres de la matinada durant els dies entre setmana. I, els caps de setmana, que això s'allargui fins a dos quarts de quatre. 'Ara com ara estem en desavantatge amb altres llocs de l'Estat, com ara el País Valencià, on l'horari dels pubs és més ampli que el nostre', explica Amoroso.

Segons dades de la Fecasarm, durant els darrers anys els pubs i bars musicals han vist com l'afluència de públic baixava en un 40% i la facturació, en un 50%. 'La situació ja ve de l'aparició del carnet per punts i els controls d'alcoholèmia, i ara ha anat a més amb la crisi', concreta el president. I hi afegeix: 'Abans, a Platja d'Aro venia gent de Girona i Banyoles, o fins i tot de Ripoll, i aquesta mobilitat ara desapareix'.

Es calcula que, si no es permet l'ampliació horària, les pèrdues conjuntes de tot el sector català ascendiran als 20 milions d'euros (MEUR). 'Entre setmana, sobretot, la davallada de gent es nota moltíssim, per això vam demanar de treballar mitja hora més per compensar la mancança de treball que tenim', indica Amoroso.

Tancar un dissabte

A més, el president també explica que actualment estan en desavantatge amb les discoteques, 'perquè a aquestes se'ls va permetre l'ampliació horària fa dos anys, i ara a nosaltres ens la deneguen perquè diuen que de cara al municipi provoquem molèsties'. Marcelo Amoroso ha explicat que el tancament en bloc d'aquest dilluns és una primera mesura de pressió, però que si la situació no millora, aniran a més.

'A ningú li agrada tancar en cap de setmana perquè sabria greu, però si no hi ha més remei ho tenim clar', indica Amoroso. A les comarques gironines, hi ha dotze localitats cridades a sumar-se al tancament en bloc. A l'Alt Empordà hi ha Cadaqués, Roses, Castelló d'Empúries-Empuriabrava i l'Escala; al Baix Empordà, Platja d'Aro, l'Estartit, Palafrugell, Begur i Palamós, i la resta són Girona, Banyoles, Blanes (Selva).  La majoria d'ells es troben situats a la Costa Brava.

'Amb la denegació es potencia el botelló'. Aquesta ha estat la frase més repetida pels empresaris que s'han concentrat al cèntric carrer Monturiol de Calafell. El seguiment d'aquest tancament patronal ha superat el 90% a Calafell, el Vendrell i Torredembarra, i en poblacions turístiques de l'Alt i Baix Empordà.

Les xifres de seguiment han estat més altes en aquells municipis que registren 'més facturació' en el sector de l'oci nocturn i, en conseqüència, 'més indignació', segons ha explicat el secretari general de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm), Joaquim Boadas.

Han tancat el 70% dels locals a Salou -una població que gaudia d'horari ampliat, fins a l'any 2005-, mentre dues capitals, com ara Tarragona i Barcelona, el seguiment ha estat molt més baix, just el 50%. És el quart any consecutiu que el sector de l'oci nocturn rebutja la denegació d'ampliació dels horaris.

Segons Boadas, la negativa impedirà la contractació d'uns 6.000 treballadors -quan amb els llocs de treball indirectes es podria fer un 'gran favor' a la llista d'aturats-, i els negocis deixaran d'ingressar uns 20 milions d'euros -partint que són 4.000 locals, durant 90 nits i a raó de 50 euros de pèrdua.

Aquesta xifra, però, és 'simbòlica' i les pèrdues reals serien molt més elevades, alerta Boadas. A part, el sector recorda que acaba de patir una davallada important a causa de la crisi -de gairebé el 50% en la facturació, i del 40% en afluència de públic-, cosa que encara fa 'més necessari' algun tipus d'ajut.

La federació, però, sobretot denuncia que els locals de Catalunya queden en desigualtat de condicions respecte a altres punts de l'estat espanyol, i que les comarques tarragonines són les més afectades per la seva proximitat amb la Comunitat Valenciana, on les activitats d'oci nocturn tanquen molt més tard.

Greuge comparatiu en l'horari de tancament
A València, els locals poden arribar a tancar a dos quarts de vuit del matí, el que representa 2,5 hores més d'activitat en comparació als locals catalans, segons alerta Boadas. Discoteques, sales de ball i sales de festes, tanquen a les cinc de la matinada, i fins a les sis quan és cap de setmana o vigília de festius.

Per a bars, bars musicals i restaurants, l'horari màxim de tancament és a dos quarts de tres, i poden allargar-lo fins a les tres en cap de setmana. La proposta de la federació és que els horaris de tancament de bars i restaurants s'ampliï trenta minuts, i que discoteques i sales de festa tanquin una hora més tard.

El secretari general afegeix que, vist com els horaris ampliats funcionen a altres punts de l'estat espanyol, això desmunta l'argument que dóna la Generalitat a l'hora de denegar l'ampliació d'horaris, que és evitar que s'alteri la bona convivència de la població. 'L'argument cau pel seu propi pes', afirma Boadas.

Boadas creu que la solució passaria perquè els delegats territorials reconsideressin la seva decisió, però davant la 'manca de voluntat política', afirma que proposarà un tancament a ple estiu, cosa que podria afectar més de 3 milions de clients. 'No demanem diners, sinó més hores de feina', conclou Boadas.

L'ampliació d'horaris a l'estiu havia estat sol·licitada per a un total de 67 localitats de Catalunya que, segons la federació, poden tenir la consideració de municipis turístics: 25 són de Girona, 18 de Barcelona i Catalunya Central, 10 de l'Alt Pirineu i Aran, 8 del Camp de Tarragona, i 6 de les Terres de l'Ebre. 

Tant Granados com Otero desmentien, com havien avançat ahir fonts de la Generalitat, que Salou hagi canviat la normativa, almenys per ara, amb l'objectiu d'adaptar-se a la catalana, segons ells més laxa. L'empresari recordava que «el tema encara no està clar, perquè depèn de la nova llei d'oci i espectacles que ha de sortir, en què es vol fer una nova classificació dels locals». Sigui com sigui, a l'entitat ja li va bé que la regulació municipal sigui més estricta, ja que «ningú vol problemes, i d'una altra manera se'n podrien tenir». «Si compleixo totes les normes me'n vaig a dormir més tranquil», sentenciava Otero.