La nova Llei de Prevenció i Control de les Activitats aprovada ahir pel Parlament de Catalunya aportarà inseguretat jurídica i despeses innecessàries als empresaris de l'hostaleria i l'oci nocturn catalans.

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir dia 19 de Novembre de 2009, la nova Llei de prevenció i control ambiental de les activitats  amb els vots favorables dels partits del govern i amb els vots en contra de CiU i PP i amb l’ambstenció del Grup Mixt que passa a substituir la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental de l’any 1998 i que tants problemes havia comportat la seva aplicació.

Des de la FECASARM (Federació Catalana d’Associacions d’Activitats Recreatives Musicals) i des de la FIHR (Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració de Barcelona), patronals més representatives i nombroses, respectivament, de l’oci i de l’hostaleria catalanes, volem manifestar la nostra disconformitat amb el text aprovat, atès que, al nostre criteri, situa als empresaris de la petita i mitjana empresa de l’hostaleria i de l’oci catalans en una situació d’inseguretat jurídica molt important, més si la contraposem amb el text recentment aprovat pel mateix Parlament de Catalunya (Llei 11/2009 de regulació Administrativa dels Espectacles i les Activitats Recreatives).

I es que la nova Llei de Prevenció i Control de les Activitats obligarà als empresaris dels locals d’activitats recreatives a tramitar cada 5 anys una nova llicència, havent de tramitar un nou projecte i havent de pagar la corresponent taxa que fixi el municipi a les seves ordenances fiscals, taxa que evidentment ja haurem de començar a pagar quan sol·licitem per primera vegada la llicència i que serà diferent a cada municipi, com així també ho seran els requisits arquitectònics que s’exigiran a cada local segons sigui la localitat a la que pertanyi. Si a més, hi afegim la important “arma de destrucció massiva” de la que s’ha proveït als ajuntaments amb la llei d’espectacles quan a la possibilitat de revocar una llicència sense dret a indemnització per a l’empresari pel fet de que entri en vigor una normativa futura que l’establiment no pugui complir, el grau d’inseguretat jurídica es dispara encara més, pel que no podem estar sino en desacord amb la nova normativa reguladora de les nostres activitats, malgrat suposi un petit avenç respecte d’algunes activitats quan a l’agilització dels tràmits per poder començar a funcionar (un total de 92 activitats han passat al règim de comunicació). Aquest petit avenç però, no el podem valorar positivament ja que al mateix temps s’ha eliminat el silenci positiu i s’ha substituït, inexplicablement, per un règim de silenci negatiu que entenem que no podem acceptar de cap manera, més si tenim en compte que, al igual que amb la llei d’espectacles, s’ha perdut una oportunitat important per fer un pas molt més enllà del què s’ha portat a terme, mirant més cap a la normativa europea reguladora de la matèriai en concret cap a la Directiva 2006/123/CE i  i cap a la Resolució del  Parlament Europeu  (2008/2237(INI) coneguda com a “Small Business Act”, que demana als Estats membres una simplificació dels tràmits administratius per a les petites empreses per que puguin desenvolupar el seu potencial i crear llocs de treball,  tot estalviant temps i burocràcia, el que haguéssim agraït molt, sobretot tenint en compte el context de crisi econòmica en la que ens trobem immersos en l’actualitat, doncs per als nostres empresaris i empresàries un estalvi de temps significa, en definitiva, un estalvi molt important de diners i costos.