Recull de premsa en relació al cas del Highland. I amb la realització d'una campanya de civisme a Salou aquest proper estiu, i que serà executada conjuntament per la FECASARM i l'Associació de Bars, Restaurants i Oci Nocturn de Salou. 14/04/2010
EL PUNT.cat Tarragona.
(13/4/2010)
Les patronals de l'oci, enfrontades
13/04/10 02:00
· L'enfrontament per defensar els interessos del Highland també s'ha traslladat a l'àmbit de les federacions de l'oci nocturn. El secretari general de Fecasarm, Joaquim Boadas, considera lògica la manera d'actuar del consistori: «Hi ha d'haver un principi d'afavoriment de l'activitat, tot i que el Highland no hauria de recórrer a aquestes autoritzacions», tot recordant que, «per silenci administratiu positiu» el local ja hauria de tenir la nova llicència. Boadas considera que els atacs de
11 d'abril de 2010
El cas del Highland deriva en una pel·lícula d'espies
Una de les federacions que va denunciar el local contracta una agència de detectius per determinar si incompleix la legalitat després de la seva reapertura
11 d'abril de 2010
La generació dels nostres pares definia les pel·lícules per gèneres cinematogràfics. Així doncs, tal i com s'han posat les coses, la polèmica sobre el Highland en seria una d'espies. Perque segons publica aquest diumenge El Punt, la patronal d'oci Fadiscat ha contractat dos detectius privats per intentar demostrar el reiterat incompliment de la seva llicència un cop reobert aprofitant el Festival de Dixieland. Aquest cop sembla que han fet aigua perquè el local de
Redacció
Molt de fum, una barra llarga, i diners, molts diners. L'argument faria les delícies de Dashiel Hammet. Però com estem a Tarragona tot acostuma a ser bastant més prosaic. Anem a pams. L'Ajuntament va aixecar el tancament cautelar al Highland fa dues setmanes per a poder participar en el programa oficial del Festival Dixieland. També va obrir les portes a que continués la seva activitat més enllà dels tres dies de la mostra si complia amb la llicència que tenia concedida. És a dir, que la gran
Sempre segons el fil argumental traçat pel diari, Fadiscat (una de les dues federacions que han portat la bandera de la lluita contra el Highland) no se'n refiava ni un pèl de que l'establiment estigués complint la llei després del Dixieland i va contractar l'empresa de detectius Winterman perquè constatessin una activitat que al seu paré era il·legal. El que desconeixia l'agrupació és que, aquest cop, el local es trobava dins de la més estricte legalitat al comptar amb el paperam municipal en regla.
Posats en contacte amb Fecasarm, acrònim de la federació que defensa els interessos del Highland, el seu secretari general i responsable jurídic, Joaquim Boadas, no es mostrava sorprès per l'abast d'un cas que si algú no hi posa remei podria derivar cap a la intervenció d'agents del Mosad amb passaports falsificats. "Aquesta persecució contra el Highland està provocada per pseudoplataformes empresarials que l'únic que fan es defensa interessos econòmics particulars per motius de competència. En aquest cas al darrera hi ha el Totem", una altra de les discoteques de referència de l'oci nocturn tarragoní, sempre segons Boadas, "Hem demanat informació a l'Ajuntament de les llicències que tenen els altres locals perque ens consta que el Totem podria estar incomplint les mesures obligatòries de seguretat. I si algú presentar denúncia contra un altre hauria d'estar molt segur de que no té res malament a casa seva", afegeix.
Fum, barra, diners...
(8/4/2010)
Locales de ocio nocturno en Salou realizarán una campaña de civismo para jóvenes en verano
La Asociación de bares, restaurantes y ocio nocturno (Abro) de Salou y
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
En declaraciones a Europa Press, el presidente de la asociación, José Otero, explicó que combinarán trípticos y pancartas informativas en los locales de ocio con las acciones de promotores cívicos, que recorrerán las calles para promover comportamientos cívicos.
"Se ha sobredimensionado la conflictividad del Saloufest", afirmó el también vicepresidente de la Fecasarm, y apuntó que esta iniciativa combina ocio y deporte en la localidad desde el año 2002, por lo que la consideró "normal".
Asimismo, replicó al conseller de Innovación, Universidades y Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, que el turismo joven y el familiar no tienen "ninguna incompatibilidad", y remarcó que en Salou muchos empleados deben trabajar cinco meses para sustentarse todo el año. "Si hay un turismo alternativo, que me digan cúal es", apostilló.
RECHAZO DEL GOVERN AL 'SALOUFEST'
El delegado del Govern en Tarragona, Xavier Sabaté, afirmó hoy que el 'Saloufest' "se ha acabado" al considerar "intolerable" que se ofrezca una imagen de alcohol y fiesta al exterior.
En una entrevista a Rac1 recogida por Europa Press, Sabaté señaló la necesidad de reflexionar sobre el tipo de turismo en
Asimismo, criticó la "connivencia" del Ayuntamiento de Salou con los empresarios del ocio nocturno, y opinó que ha recibido "presiones" a las que "no ha sido capaz de resistirse" por parte del sector.
EL PUNT.cat Barcelona.
(12/4/2010)
El sector de l'oci nocturn rebutja endurir els controls a les discoteques com vol el govern
Interior preveu que el govern aprovi el nou reglament al setembre i les patronals confien que la UE en retardi l'aplicació
Les patronals de l'oci nocturn es queixen de la inseguretat jurídica que provocarà el projecte de reglament de la llei d'espectacles i activitats recreatives que Interior preveu que s'aprovi el mes de setembre que ve. Una de les patronals, Fecalon, es planteja fins i tot impugnar
El projecte de reglament de la llei d'espectacles, que ja ha superat la fase d'informació pública, ha generat malestar entre les patronals de l'oci nocturn, que veuen amb reticència aquesta norma que pretén, entre altres coses, endurir les sancions i augmentar el control dels aforaments. Una de les patronals, Fecalon, es planteja fins i tot impugnar la norma que desenvolupa la llei d'espectacles, amb la qual ja es van mostrar molt crítics durant la seva elaboració. Per la seva banda, el secretari general de la Fecasarm (Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals), Joaquim Boadas, no preveu a hores d'ara recórrer contra el reglament, malgrat que també lamenta que la norma provoqui «inseguretat jurídica» als empresaris d'un sector que, segons diuen, ja està prou debilitat per la crisi (segons Fecalon la facturació ha caigut un 50% en dos anys). El Departament d'Interior preveu que el mes de setembre el govern pugui aprovar el reglament, després que aquest hagi arribat a
Control d'aforament
El reglament fixa que tots els locals amb un aforament superior a 150 persones hauran d'instal·lar uns dispositius a través dels quals l'Administració pugui conèixer la quantitat de persones que hi ha a l'establiment. El portaveu de Fecalon, Fernando Martínez, lamenta que el sector de l'oci nocturn sigui l'únic que «s'estigmatitza» amb aquest tipus de mesura ja que, segons afegeix, no s'estableixen normes semblants per al «transport urbà o els centres comercials». El projecte de la direcció de Jocs i Espectacles estableix que els locals d'activitats recreatives i oci hauran de disposar d'aparells homologats que, segons la capacitat dels establiments, hauran de ser visuals, càmeres de comptatge o càmeres i infrarojos. Per complir els requisits de control d'aforament els propietaris d'establiments nocturns hauran d'instal·lar sistemes com els que fabrica l'empresa Visualconor, que detecten l'entrada i sortida de clients i permeten veure a través d'un visor en temps real el nombre de persones que hi ha dins del local. El director comercial i soci de l'empresa, José Moreno, explica que aquest tipus de dispositiu ja funciona en un local després que un tribunal obligués el propietari a instal·lar-lo. En aquest cas, el dispositiu va costar 4.000 euros però Moreno adverteix que la despesa varia segons el local, i que es pot incrementar perquè el reglament preveu que hi hagi sensors a totes les portes, també a les d'emergència.
Les patronals del sector no comparteixen la mateixa posició sobre aquest tema. Mentre que el portaveu de Fecalon, Fernando Martínez, assegura que hi ha hagut manca d'informació sobre aquest tema, el secretari general de Fecasarm, Joaquim Boadas, reconeix que no es pot «anar contra els avenços tecnològics». Per Boadas la instal·lació d'aquests dispositius de control tard o d'hora havia d'arribar ja que respon a la voluntat d'augmentar la seguretat dels locals. Tot i això, Fecasarm ha aprofitat l'ocasió per revisar a l'alça l'aforament dels establiments i proposa que s'estableixi en quatre persones per metre quadrat. Les dues patronals sí que coincideixen a demanar que s'unifiquin els criteris de càlcul d'aforament perquè siguin els mateixos a tot
Posar al dia els locals de nit
La llei d'espectacles que es va aprovar l'any passat va arribar després de gairebé vint anys de vigència de l'anterior. Malgrat el malestar que va generar entre el sector de l'oci nocturn, la voluntat d'Interior era posar ordre en aquest sector i fer-lo per tant compatible amb el descans dels veïns. Segons el departament, el text del reglament es va fer arribar a 60 entitats i associacions, i de les esmenes presentades, fins a 400, se n'han acceptat el 60%. Entre les modificacions que s'han introduït hi ha la de mantenir l'accés a bars i discoteques als més grans de setze anys, després que les patronals s'oposessin a la intenció primera de prohibir que hi entressin els menors de divuit anys. Tot i les queixes sobre alguns aspectes de les patronals, el secretari general de Fecasarm, Joaquim Boadas, reconeix que també hi ha aspectes positius dins del reglament, com ara la regulació dels anomenats afterhours. Aquests locals eren fins ara alegals però amb la nova norma es consideraran «establiments de règim especial» i se'n defineixen els requisits i les condicions. Els ajuntaments de més de 50.000 habitants podran autoritzar-los. Un altre punt que Fecasarm aplaudeix és l'actualització del catàleg d'establiments i activitats recreatives, de manera que es crea la figura dels bars i restaurants musicals (lounge), tot i que Boadas lamenta que no s'hagi acompanyat d'una ordre d'horaris perquè es puguin demanar les llicències. Després que a finals de març es fes públic el projecte de reglament, Fecasarm va demanar a la Generalitat que els locals disposin de deu anys per adaptar-se a les noves normes i no estiguin en risc de perdre la llicència sense dret a indemnització.



